diumenge, 30 de maig del 2010
Exposicions de ciències naturals
Durant aquest tercer trimestre, els alumnes de primer i segon de l'ESO han estat exposant un seguit de treballs que han hagut d'elaborar buscant informació sobre diferents éssers vius. D'aquesta manera tots els alumnes han pogut conèixer des del funcionament de la reproducció del girasol fins a les diferències que hi ha entre els mamífers i les aus o la gran diversitat d'insectes que tenim al nostre planeta.
divendres, 7 de maig del 2010
LECTURA LITERÀRIA
El dia 21 d'abril dins dels actes de Sant Jordi, els alumnes de 3r d'ESO van participar en la lectura pública a la plaça Santa Anna de textos de Joan Maragall i Salvador Espriu.
Textos llegits:
ODA A ESPANYA--JOAN MARAGALL
Una oda acostuma a ser un poema destinat a lloar o alabar algú. Aquesta Oda a Espanya, però, transmet un missatge de dolor. Del port de Barcelona no han parat de sortir vaixells plens de soldadets joves i inexperts que no van a fer desfilades. Van a la guerra, a defensar l’honor d’una província, Cuba, que s’ha rebel·lat contra la mare Espanya. Això sí, amb l’ajuda de l’oncle Sam, els Estats Units. Què faran els nostres soldats amb sabates de cartró, sense armes ni experiència? Morir com mosques lluitant en batalles perdudes abans de començar. Ja ho diu l’havanera varen morir a coberta/varen morir al peu del canó…
Tant aquesta Oda a Espanya com el poema següent, Assaig de càntic al temple, han estat adaptats pel nostre professor per ajudar-nos a llegir poesia, sempre tan difícil d’interpretar.
Escolta, Espanya, la veu d’un fill
Que et parla en llengua no castellana;
Parlo en la llengua que m’ha donat
La terra aspra.
En ’questa llengua pocs t’han parlat;
En l’altra, massa.
Jo vull parlar-te molt altrament.
Per què vessar tanta sang inútil?
Dins de les venes vida és la sang:
Vida pels d’ara i pels que vindran.
Vessada és morta.
Jo he vist els barcos marxar replens
Dels fills que duies a que morissin.
Somrients marxaven cap a l’atzar.
I tu cantaves vora del mar
Com una boja.
On són els barcos? On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava.
Tot ho perderes: no tens ningú.
Espanya, Espanya, retorna en tu,
Arrenca el plor de mare!
On ets, Espanya? No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?Adéu, Espanya!
Una oda acostuma a ser un poema destinat a lloar o alabar algú. Aquesta Oda a Espanya, però, transmet un missatge de dolor. Del port de Barcelona no han parat de sortir vaixells plens de soldadets joves i inexperts que no van a fer desfilades. Van a la guerra, a defensar l’honor d’una província, Cuba, que s’ha rebel·lat contra la mare Espanya. Això sí, amb l’ajuda de l’oncle Sam, els Estats Units. Què faran els nostres soldats amb sabates de cartró, sense armes ni experiència? Morir com mosques lluitant en batalles perdudes abans de començar. Ja ho diu l’havanera varen morir a coberta/varen morir al peu del canó…
Tant aquesta Oda a Espanya com el poema següent, Assaig de càntic al temple, han estat adaptats pel nostre professor per ajudar-nos a llegir poesia, sempre tan difícil d’interpretar.
Escolta, Espanya, la veu d’un fill
Que et parla en llengua no castellana;
Parlo en la llengua que m’ha donat
La terra aspra.
En ’questa llengua pocs t’han parlat;
En l’altra, massa.
Jo vull parlar-te molt altrament.
Per què vessar tanta sang inútil?
Dins de les venes vida és la sang:
Vida pels d’ara i pels que vindran.
Vessada és morta.
Jo he vist els barcos marxar replens
Dels fills que duies a que morissin.
Somrients marxaven cap a l’atzar.
I tu cantaves vora del mar
Com una boja.
On són els barcos? On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava.
Tot ho perderes: no tens ningú.
Espanya, Espanya, retorna en tu,
Arrenca el plor de mare!
On ets, Espanya? No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?Adéu, Espanya!
SALVADOR ESPRIU
Salvador Espriu va ser poeta seriós per a una època grisa i trista. Hi ha hagut una guerra, novament, una guerra entre germans. Els que no han mort han hagut de marxar o de conformar-se amb una terra que no agrada a ningú. Un país, com diu en el poema que llegirem ara “covard”, “vell”, “salvatge”. Un poema que es converteix en un càntic per ser recitat en un temple.
Per contra, Joan Oliver va viure la mateixa època però es caracteritza per la ironia. Si el que veus no t’agrada, enriu-te’n. Per això fa una paròdia del poema d’Espriu i diu gairebé el mateix. Només que al revés. Per cert, un plagi és una còpia descarada. I es fa a la taverna, entre gerres de cervesa i tapes.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE/ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA
Oh, que cansat estic de la meva covarda,
Vella, tan salvatge terra,
I com m’agradaria d’allunyar-me’n
Nord enllà, on diuen que la gent és neta,
I noble, culta, rica, lliure,
Desvetllada i feliç.
Oh, que avingut estic amb la meva petita,
Esclava, poc sortosa terra,
I que poc que m’agradaria d’allunyar-me’n
Sud avall, on sembla que la gent és bruta,
I pobra, mandrosa, inculta, poc seriosa.
Aleshores al temple,
Els germans dirien criticant:
“L’home que marxa de casa seva
És com l’ocell que marxa del niu”,
Mentre jo, ja ben lluny, em riuria
De l’antiga saviesa
D’aquest meu àrid poble.
Aleshores a la taverna nova,
Els companys dirien fotent-se’n:
“S’ha de ser idiota
Per picar un ham sense esquer”,
Mentre jo, encara a prop,
Pensaria en tot el que té de bo
Aquest meu tossut poble.
Salvador Espriu va ser poeta seriós per a una època grisa i trista. Hi ha hagut una guerra, novament, una guerra entre germans. Els que no han mort han hagut de marxar o de conformar-se amb una terra que no agrada a ningú. Un país, com diu en el poema que llegirem ara “covard”, “vell”, “salvatge”. Un poema que es converteix en un càntic per ser recitat en un temple.
Per contra, Joan Oliver va viure la mateixa època però es caracteritza per la ironia. Si el que veus no t’agrada, enriu-te’n. Per això fa una paròdia del poema d’Espriu i diu gairebé el mateix. Només que al revés. Per cert, un plagi és una còpia descarada. I es fa a la taverna, entre gerres de cervesa i tapes.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE/ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA
Oh, que cansat estic de la meva covarda,
Vella, tan salvatge terra,
I com m’agradaria d’allunyar-me’n
Nord enllà, on diuen que la gent és neta,
I noble, culta, rica, lliure,
Desvetllada i feliç.
Oh, que avingut estic amb la meva petita,
Esclava, poc sortosa terra,
I que poc que m’agradaria d’allunyar-me’n
Sud avall, on sembla que la gent és bruta,
I pobra, mandrosa, inculta, poc seriosa.
Aleshores al temple,
Els germans dirien criticant:
“L’home que marxa de casa seva
És com l’ocell que marxa del niu”,
Mentre jo, ja ben lluny, em riuria
De l’antiga saviesa
D’aquest meu àrid poble.
Aleshores a la taverna nova,
Els companys dirien fotent-se’n:
“S’ha de ser idiota
Per picar un ham sense esquer”,
Mentre jo, encara a prop,
Pensaria en tot el que té de bo
Aquest meu tossut poble.
CONCURS FOTOGRÀFIC DE MONUMENTS
El passat 25 d'abril els alumnes de primer i segon de l'ESO vam anar d'excursió per participar en el concurs de fotografia que organitza el museu d'Història de Catalunya. El monestir fotografiat va ser el de Sant Cugat del Vallès. Sort que la professora Elisabet abans ens va donar unes explicacions tècniques que vam poder aplicar a les nostres captures fotogràfiques.
Us en mostrem una de primer i una de segon.
dimecres, 5 de maig del 2010
Picalletres 3r ESO
Sabeu lletrejar "apacible"? I "denominar"? Doncs aleshores podríeu participar al concurs de la televisió comarcal "Picalletres". Però difícilment superaríeu els nostres Marc, Valeria i Carla de 3r d'ESO. Uns veritables cracks de l'ortografia i també de la lectura. Properament se us comunicarà la data i l'hora d'emissió del concurs. I recordeu que llegir ens fa més lliures!
dilluns, 11 de gener del 2010
VISITA A BARCINO
El passat 15 de desembre, els alumnes de 1r i 2n d’ESO, vam anar d’excursió al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.
Com que el museu es troba a la plaça del Rei primer ens van ensenyar els edificis més importants que donen en aquesta plaça: el Palau del rei, el Palau del lloctinent, l’església de Santa Ágata i la casa d’una família rica.
A continuació vam baixar al subsòl, amb ascensor, on hi havia l’antiga “Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino”, excavada sota la ciutat gòtica.
Hi havia una maqueta d’una domus amb totes les seves dependències i vam poder veure com vivia una família rica a Bàrcino. Seguint el recorregut pel museu vam veure un tros de muralla, una bugaderia, una salaó de peix amb la fabricació del famós garum (salsa feta amb les restes del peix) i una bodega on es feia vi i es guardava en dòlies.
La tercera part de la visita era fer un recorregut pel que era l’antiga ciutat romana. Vam veure el que es creu que deuria ser el fòrum (plaça Sant Jaume), el cardo Màximus (carrer de Ferran) i el Decumanus (baixada de la Llibreria), trossos de muralla amb les seves torres quadrades, les portes de la muralla amb les torres circulars, part de l’aqüeducte... També vam visitar un pati d’un palau medieval on hi havia quatre columnes del temple dedicat a August.
La visita ha sigut interessant perquè hem vist coses de Barcelona que no sabíem que existien i hem après sobre els orígens de Barcelona.
Com que el museu es troba a la plaça del Rei primer ens van ensenyar els edificis més importants que donen en aquesta plaça: el Palau del rei, el Palau del lloctinent, l’església de Santa Ágata i la casa d’una família rica.
A continuació vam baixar al subsòl, amb ascensor, on hi havia l’antiga “Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino”, excavada sota la ciutat gòtica.
Hi havia una maqueta d’una domus amb totes les seves dependències i vam poder veure com vivia una família rica a Bàrcino. Seguint el recorregut pel museu vam veure un tros de muralla, una bugaderia, una salaó de peix amb la fabricació del famós garum (salsa feta amb les restes del peix) i una bodega on es feia vi i es guardava en dòlies.
La tercera part de la visita era fer un recorregut pel que era l’antiga ciutat romana. Vam veure el que es creu que deuria ser el fòrum (plaça Sant Jaume), el cardo Màximus (carrer de Ferran) i el Decumanus (baixada de la Llibreria), trossos de muralla amb les seves torres quadrades, les portes de la muralla amb les torres circulars, part de l’aqüeducte... També vam visitar un pati d’un palau medieval on hi havia quatre columnes del temple dedicat a August.
La visita ha sigut interessant perquè hem vist coses de Barcelona que no sabíem que existien i hem après sobre els orígens de Barcelona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)